El trastorn de pànic es caracteritza per la presència inesperada d'episodis de por intensa juntament amb diferents símptomes físics com la dificultat per respirar, els tremolors, les taquicàrdies, la sudoració i marejos. La persona que pateix d'atac de pànic sent que corre perill la seva vida pel que intenta desesperadament escapar de la situació temuda.

Si els episodis ocorren de manera freqüent, l'individu reprodueix reiteradament conductes com l'evitació, la fugida, l'intent constant de control de les reaccions temudes, o el suport excessiu en tercers. Quan es fa el diagnòstic de trastorn de pànic s'ha d'especificar si és o no amb agorafòbia (por als espais oberts, als grans magatzems, a conduir per l'autopista... i por a la por).

La persona afectada per una fòbia especifica sent molta ansietat a l'exposar-se a l'objecte temut i fins i tot amb tan sols imaginar trobar-s'hi. Pel que adapten la seva vida evitant l'element fòbic.

La por i l'ansietat que es pateix és superior a el perill real.

Les fòbies més freqüents són la por a la sang, a les injeccions, a animals, a espais tancats, a les altures, a volar, a fenòmens naturals...

En els nens els símptomes de la fòbia específica poden ser en forma de plor, rebequeries i bloquejos.

En el cas dels nens, aquests símptomes es poden presentar en forma de plor, rabietes o estats de paràlisi.

En l'actualitat, la fòbia social s'ha convertit en un dels trastorns d'ansietat més comuns.

La fòbia social és la por irracional a ser jutjat per les altres persones. Les persones que la pateixen realitzen comportaments d'evitació de ser el centre d'atenció o a situacions ansiògenes. Aquest tipus de trastorn que es pot diagnosticar a partir dels 15 anys, en l'adolescència, produeix la sensació que l'individu està sent observat de forma negativa i no pot aconseguir els objectius plantejats.

El trastorn per estrès posttraumàtic o TEPT ho pot patir una persona a qualsevol edat. Perquè es doni s'ha d'haver viscut una situació traumàtica com una guerra, una violació, un accident... o haver estat testimoni. L'ansietat viscuda en la situació estressant es reviu a la persona reiteradament, incloent il·lusions, al·lucinacions, flashbacks...

Al seu torn, símptomes com la irritabilitat, hípers vigilància o dificultats per agafar el son es presenten insistentment.

En nens les manifestacions dels símptomes són agitació, reescenificación de la situació traumàtica, jocs repetitius on apareixen aspectes de l'trauma, somnis terrorífics...

El trastorn d'ansietat generalitzada és un trastorn mental en què una persona se sent constantment preocupada i amb ansietat respecte a moltes i diferents coses que li resulten molt difícils de controlar. Els símptomes més freqüents són la tensió muscular, el cansament, la irritabilitat, la inquietud...

Les persones senten que mai no poden relaxar-se i viuen en un continu estat d'alerta.

El trastorn obsessiu compulsiu és un trastorn d'ansietat caracteritzat per pensaments obsessius, persistents, que produeixen por o aprensió i conductes repetitives anomenades compulsions, dirigides a reduir l'ansietat associada. Les obsessions tenen a veure amb l'ordre, la religió, el sexe, la brutícia, la contaminació...

Les persones amb TOC realitzen compulsions seguint un ordre i nombre. És un trastorn que produeix un gran malestar, sent al seu torn molt limitant.

La hipocondria és la creença, convenciment i preocupació de patir malalties, siguin reals o imaginàries. Les persones amb aquest trastorn mental pateixen molta ansietat a causa de les manifestacions de símptomes somàtics generats per pensaments de malaltia i pèrdua de salut. Generalment les persones hipocondríaques tenen conductes d'auto vigilància i es mostren incrèdules davant els diagnòstics dels metges.